Dies tranquils a Clichy. Mara-Marignan

Dos relats que ens porten al París nocturn, prostibulari i sòrdid dels anys 30. «Montmartre és vell, descolorit, deixat, obertament depravat, mercenari, vulgar. És més repugnant que no atractiu, però insidiosament repugnant, com el mateix vici». Així parla l’americà que es passeja per la plaça de Clichy mentre cerca poder exercir, tothora, fins a l’esgotament, fins a la destrucció, si cal, aquest insidiosament repugnant vici. Dones estranyes, no sempre belles, però sempre ràpides, jovenetes que fugen de casa i esdevenen autèntiques iniciades, dos homes, dos americans, que lloguen i tornen a comprar la màquina d’escriure per poder pagar-se el clau de torn, i París, un París arrogant i alhora salvatge, fet de totes les experiències i de tots els color amb què la ment, no sempre clara de Henry Miller, el vol pintar.